Tyto alba, una aproximació a l'òliba.

2 Sep 2019

 

 

 

 

L'Òliba (Tyto alba) és una au rapinyaire nocturna tradicionalment associada al medi rural.

 

CURIOSITATS

 

També anomenada xibeca, babeca, meuca o mifa. Antigament es deia que es bevien l’oli de les esglésies. Era un animal de molt mala reputació.

Es deia que qui veiés una òliba es moriria al cap de pocs dies, així que les mataven, i les clavaven amb les ales ben obertes a sobre les portes per espantar els mals esperits.

 

L’Òliba va ser un important animal simbòlic totèmic a l'antiga Grècia on era representació de la Deessa Atenea, deessa de la saviesa.

A les monedes gregues antigues com el dracma, es col·locava el rostre d´Atenea a la una cara i en la part posterior la imatge d´una òliba amb una branca d'olivera.

 

Els Nadius americans associen el significat de l'òliba amb la saviesa, la previsió, i també per a ells és el guardià del coneixement sagrat. Això en gran mesura pot ser degut al fet que el mussol és un pronosticador de les condicions meteorològiques.

També la seva capacitat per veure a la nit és una llegenda entre els nadius americans i aquest atribut s'invoca durant les cerimònies xamàniques, ja que el mussol és considerat un savi oracle de coneixements secrets.

 

 

CARACTERÍSTIQUES

 

Aquesta au no construeix els seus nius sinó que utilitza espais buits naturals i forats en edificacions per nidificar, inclinant-se majoritàriament per llocs artificials com estables, graners o esglésies que li ofereixin un mínim de tranquil·litat.

 

La seva dieta consisteix principalment en micromamífers, per la qual cosa la seva presència contribueix al control de les poblacions de rosegadors.

És una excel·lent raticida natural, una parella d’òlibes, en època de cria, poden capturar uns 25 ratolins diaris.

 

A mitjans de primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seves egagròpiles i els cova durant 33 dies.

Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries.

Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes.

Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar.

Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans.

Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers!



És la que té millor oïda de totes les aus nocturnes. El seu disc facial tan marcat és com una antena parabòlica, envoltada per un anell de plomes que canalitzen el soroll cap a les oïdes disposades asimètricament, detectant així, el so des de diferents parts del seu entorn.

 

 

El vol d'aquesta rapinyaire nocturn és elegant, àgil i sobretot silenciós gràcies al seu escàs pes i l´estructura de les seves plomes que estan especialment dissenyades per amortitzar el soroll produït pel batec.  

L’òliba i el gamarús són les úniques nocturnes a Catalunya amb els ulls negres.

 

L’òliba té 17 sons diferents, entre crits i xisclets. Per culpa d’aquests sons sempre ha estat relacionada amb bruixes.

 

 

Les seves egagròpiles són molt fosques i lluentes a causa del recobriment d’una capa fina d’una proteïna, la mucina, produïda per les glàndules salivals.

 

HÀBITAT I CONSERVACIÓ

 

Durant molts anys l'òliba s'ha beneficiat de les activitats humanes en el sector agrícola i gràcies a això les seves poblacions es van expandir i van augmentar considerablement. L'òliba, i els mussols en general,  van ser i son un dels millors aliats de l'agricultor, ja que combat les plagues de rosegadors i llagostes de forma natural, sense el cost que comporta la utilització de productes químics.

No obstant això, la intensificació agrícola i els canvis de l'ús del sòl experimentats en les últimes dècades han tingut un efecte completament negatiu, trencant-se el benefici mutu entre l'home i el mussol.


És per això que en l'actualitat el seu estat de conservació presenta severes amenaces:

 

-La intensificació agrícola, els canvis en l'ús del sòl, els atropellaments i la caça il·legal són les seves principals amenaces.


- L'eliminació d'arbres vells, tanques i límits, per la concentració parcel·lària o la modernització de les explotacions redueix la disponibilitat de llocs aptes per a la caça, alimentació i nidificació. A més, és en aquests llocs on es troba la majoria dels insectes i petits mamífers que són la seva font d'alimentació.


- L'abandonament de nombroses àrees de cultius tradicionals i la pastura extensiva ha originat un canvi rotund del seu hàbitat que ara es veu cobert d'arbustos o fins i tot de bosc.


- L'expansió de l'ús de plaguicides lligat a l'agricultura intensiva constitueix una altra de les possibles causes del seu declivi generalitzat ja que ha provocat la disminució d'insectes i micromamífers. L'ús de verins per al control de plagues agràries de micromamífers elimina el seu aliment i els intoxica en consumir aquests rosegadors enverinats.


Què podem fer per ajudar-la i protegir-la?


El projecte d'instal·lació de caixes niu per a òlibes té com a propòsit reforçar la presència d'aquesta espècie a la zona, i assegurar una població estable al municipi al llarg del temps.
La reproducció d'aquestes aus és força peculiar, ja que necessiten de la presència de forats en parets o arbres per poder instal·lar els seus nius. La tala d'arbres vells de major port així com la restauració o enderrocament d'habitatges antics, han propiciat que actualment tinguin més dificultats per trobar llocs adequats. Les caixes niu els proporcionen llocs segurs.

 

 


D'altra banda, la major presència de rapinyaires ajudarà al control de petits mamífers com ratolins a les zones agrícoles del qual es beneficiaran els agricultors amb menys danys per les seves collites.

 

Ara ja coneixem una mica millor aquest rapinyaire tan misteriosa, com ens beneficia i com ajudar-la.

Si vols posar a prova els teus coneixement  no et perdis les nostres stories a Instagram.

Et proposem un test didàctic i divertit sobre el tema, t´hi atreveixes?

 

Som-hi!   https://www.instagram.com/tipicamp/

 

 


BIBLIOGRAFIA:

 

- Estudi de la dieta .Tyto Alba a la zona del Delta de l'Ebre: http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/delta_de_lebre/coneixnos/centre_de_documentacio/fons_documental/publicacions/llibres/documents_tecnics_del_parc/ oliba_estudi_alimentacio /01_2012_tyto_alba.pdf

 

- Descripció i hàbitat: http://www.seo.org/ave/lechuza-comun/

 

- Guia de caixes niu i menjadores per a aus i altres vertebrats (Autors: Jordi Baucells, Jordi
Camprodon, Jordi Cerdeira, Pere Vila / Edita: Lynx Edicions / Any de publicació: 2003).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comparteix!
M´agrada
Please reload

Entrades destacades

Metamorfosis fascinants II

July 2, 2019

1/2
Please reload

Entrades recents